A l'estadi més primitiu del seu desenvolupament, l'aparell digestiu sol dividir en tres parts: l'intestí proximal, l'intestí mitjà i l'intestí distal.
L'intestí proximal: dóna lloc a l'esòfag, l'estómac, la meitat proximal del duodè, el fetge i el pàncrees.
L'intestí mitjà: dóna lloc a la meitat distal del duodè, el jejú, l'ili, el cec, l'apèndix i part del còlon.
L'endoderma de l'intestí distal: dóna lloc a la resta del còlon i al recte fins a la línia anus-rectal.
L'intestí gros procedeix embriològicament de la part de la nansa intestinal primitiva que té un menor nombre de replecs. En completar l'intestí un gir positiu de 270° (contrari a les agulles del rellotge) al voltant de l'eix de l'artèria mesentèrica superior, el començament de l'intestí gros es troba la fossa ilíaca dreta. Tenint en compte que existeix un punt fix, la cloaca primitiva que posteriorment originarà l'anus, el recorregut que fa l'intestí primitiu dibuixa perfectament el futur marc còlic de l'adult. El marc còlic enquadra les nanses del jejú i l'ili, que tenen una situació inframesocòlica.
En aquest estadi embrionari, el tub digestiu està envoltat pel mesenteri. El mesenteri ventral degenera durant el desenvolupament excepte en l'intestí proximal. El mesenteri dorsal està format per una doble capa de mesoteli que suspèn l'aparell digestiu. Una capa de mesoteli s'alinea amb la cavitat celoma (la futura cavitat peritoneal) formant el peritoneu parietal, que s'alinea amb la somatopleura i el peritoneu visceral, alineat amb l'esplacnopleura es a dir paret de l'aparell digestiu composta de mucosa, submucosa i dues làmines de múscul
Una entrada prou interesant.
ResponderEliminar