Bon día a tots hui, anem a parlar sobre el tub digestiu i les seues capes corresponents. Tub digestiu
La capa interna o mucosa: Secreta sucs digestius i un mos que protegeix la superfície.
La capa muscular: Té fibres de contracció involuntària disposades en sentit circular i longitudinal que produeixen els moviments peristàltics.
Diverses capes amb diversos nervis: Que controlen el moviment dels aliments al llarg del tub.
Anatomia i fisiologia
L'aparell digestiu és un tub llarg, amb importants glàndules associades. La seva funció és la transformació de les grans i complexes molècules dels aliments en substàncies simples i fàcilment utilitzables per l'organisme. Des de la boca fins a l'anus, el tub digestiu mesura uns onze metres de longitud.
A la boca ja comença pròpiament la digestió. Les dents trituren de manera mecànica els aliments, i les secrecions de les glàndules salivals aporten líquids i substàncies que inicien la seva descomposició química; la saliva conté ja enzims que inicien la hidròlisi dels aliments. Després, el bol alimentari travessa la faringe, continua baixant per l'esòfag i arriba fins a l'estómac, que és una bossa muscular amb un volum d'un litre i mig. En condicions normals, la mucosa de l'estómac segrega un potent suc gàstric, i l'aliment és remogut fins a convertir-se en una pasta viscosa anomenada quim.
A la sortida de l'estómac, el tub digestiu es perllonga en l'intestí prim, d'uns cinc metres de llarg, encara que molt replegat sobre si mateix. En la seva primera porció, el duodè, rep les secrecions de les glàndules intestinals, la bilis i els sucs del pàncrees. Totes aquestes secrecions contenen una gran quantitat d'enzims que degraden els aliments i els transformen en substàncies simples solubles.
El tub digestiu continua amb la part anomenada intestí gros, d'una mica més d'un metre i mig de longitud. La seva porció final és el recte, que acaba en l'anus, per on s'evacuen a l'exterior les restes no absorbits dels aliments.
Embriologia
A l'estadi més primitiu del seu desenvolupament, l'aparell digestiu sol dividir en tres parts: l'intestí proximal, l'intestí mitjà i l'intestí distal. L'intestí proximal: dóna lloc a l'esòfag, l'estómac, la meitat proximal del duodè, el fetge i el pàncrees. L'intestí mitjà: dóna lloc a la meitat distal del duodè, el jejú, l'ili, el cec, l'apèndix i part del còlon. L'endoderma de l'intestí distal: dóna lloc a la resta del còlon i al recte fins a la línia anus-rectal.
L'intestí gros procedeix embriològicament de la part de la nansa intestinal primitiva que té un menor nombre de replecs. En completar l'intestí un gir positiu de 270° (contrari a les agulles del rellotge) al voltant de l'eix de l'artèria mesentèrica superior, el començament de l'intestí gros es troba la fossa ilíaca dreta. Tenint en compte que existeix un punt fix, la cloaca primitiva que posteriorment originarà l'anus, el recorregut que fa l'intestí primitiu dibuixa perfectament el futur marc còlic de l'adult. El marc còlic enquadra les nanses del jejú i l'ili, que tenen una situació inframesocòlica.
En aquest estadi embrionari, el tub digestiu està envoltat pel mesenteri. El mesenteri ventral degenera durant el desenvolupament excepte en l'intestí proximal. El mesenteri dorsal està format per una doble capa de mesoteli que suspèn l'aparell digestiu. Una capa de mesoteli s'alinea amb la cavitat celoma (la futura cavitat peritoneal) formant el peritoneu parietal, que s'alinea amb la somatopleura i el peritoneu visceral, alineat amb l'esplacnopleura es a dir paret de l'aparell digestiu composta de mucosa, submucosa i dues làmines de múscul
Bon dia a tots, hui anem a parlar sobre la immunología. Immunologia
El tracte gastrointestinal és també una part important del sistemaimmunitari. Es calcula que l'àrea superficial de tot el tracte gastrointestinal és equivalent a la d'un camp de futbol i per això el sistema immunitari requereix un treball molt important per evitar que els agents patògens entrin en contacte amb la sang i la limfa. El pH extremadament baix de l'estómac és fatal per a la majoria de microorganismes que hi entren. Igualment les de l'aparell contenen anticossosimmunoglobulina A que neutralitzen la majoria d'aquests patògens.
Ací vos deixe una imatge sobre l´estructura d´una immunoglobulina A.
Malalaties de l'aparell digesitu
L'aparell digestiu és un sistema fonamental dins del nostre cos, ja que amb base en aquest podem desenvolupar, aprofitar, assimilar i processar tots els nostres aliments des de la boca fins a l'anus. Les malalties del sistema digestiu tenen com algunes de les principals causes l'alimentació i les infeccions. Quan succeeix alguna anomalia pot estar relacionada amb la manca d'higiene i el tipus de dieta. Entre algunes de les malalties, es pot citar:
Gastritis. Es caracteritza per una inflamació en la mucosa de l'estómac, causada per substàncies irritants en els àpats o situacions d'estrès constant. Símptomes de la malaltia serien dolors abdominals, fortes punxades. Altres factors que promouen la gastritis són infeccions per virus o eubacteris, desnutrició, ingesta constant demedicaments i d'alcohol.
Colitis. Inflamació de l'intestí gros. Símptomes característics són la diarrea i els dolors abdominals. Un possible factor causal pot ser l'estrès emocional.
Síndrome del còlon irritable (còlon espàstica). Es caracteritza per símptomes com diarrea, restrenyiment i dolor abdominal. S'associa a estats d'estrès i ansietat.
El càncer oral, d'esòfag, d'estómac, de pàncrees, de fetge, d'intestí prim, d'intestí gros i de recte.
L'anorèxia: L'anorèxia és un trastorn alimentari pr aprimar-se.
La bulímia: és un trastorn de comportament alimentari (TCA) d'origen nerviós en el qual la persona nosicològic, que es caracteritza per una distorsió de la pròpia imatge, fent així que la persona deixi d'alimentar-se pe té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d'això.
Úlcera pèptica o úlcera gastroduodenal, és una nafra en el revestiment de l'estómac (úlcera gàstrica) o el duodè (úlcera duodenal). Una causa de l'úlcera pèptica és una infecció per Helicobacter pylori, però algunes úlceres són causades per l'ús perllongat d'antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs), principalment l'àcid acetilsalicíli.
El seguent video esta en castella no he pogut trobar ningun mes.
La melsa, per les seves principals funcions podria ser un organ del aparell circulatori, però al tindre gran capacitat d'absorció dels nutrients per la via sanguínia, es pot incluir a les glàndules annexes de l'aparell digestiu. La seva mida depèn de la quantitat de sang que continga. Està situada a la part esquerra superior de l'abdomen, per darrere de l'estómac i just per sota del diafragma. En condicions normals,És l'òrgan més gran derivat del mesènquima. Està format per masses de teixit limfoide d'aspecte granular situat al voltant de venes i artèries.
La melsa te 3 lligaments citats acontinuació
-Lligament gastroesplènic: Connecta l'estómac amb la melsa.0
-Lligament esplenorenal: Connecta la melsa amb el ronyó.
-Lligament frenocòlic: Connecta l'angle esplènic del còlon amb el diafragma. El centre connecta amb la melsa
Hui al blog anem a paralar sobre l´intestí gros i les seues parts.
L´Intestí Gros
L'intestí gros s'inicia a partir de la vàlvula ileocecal en un fons de sac denominat cec d'on surt l'apèndixvermiforme i acaba al recte. Des del cec al recte descriu una sèrie de revolts, formant un marc en el centre del qual estan les nanses del jejú ili. La seva longitud és variable, entre 120 i 160 cm, i el seu calibre disminueix progressivament, estant la porció més estreta la regió on s'uneix amb el recte o unió rectosigmoïdal on el seu diàmetre no acostuma a sobrepassar els 3 cm, mentre que el cec és de 6 o 7 cm.
El còlon consta de quatre seccions:
Còlon ascendent: És la primera secció i comença a l'àrea d'unió amb l'intestí tènue amb una longitud de 15 cm. El còlon ascendent s'estén cap amunt pel costat dret de l'abdomen.
Còlon transvers:. Amb una longitud mitjana de 50 cm, és la segona secció i s'estén a través de l'abdomen del costat dret cap al costat esquerre. Els seus dos extrems formen dos replecs que es diuen:
replec còlic: Dret, sent la unió del còlon ascendent amb el còlon transvers.
replec còlic: Esquerre, sent la unió del còlon transvers amb el colon descendent.
Còlon descendent: És la tercera secció i continua cap avall pel costat esquerre.
Còlon sigmoide: Amb 10 cm de longitud és la quarta secció i s'anomena així per la forma de S i aquest desemboca al canal anal recte i anus. El recte és la part terminal del tub digestiu.
L'anus és un orifici que es troba a l'extrem terminal inferior del tub digestiu, de la mateixa manera que la cavitat oral (boca) és l'orifici de l'extrem inicial superior. Està constituït pel múscul esfínter voluntari —esfínter extern de l'anus—, recobert de mucosa, i es tracta d'una obertura a través de la qual els materials de rebuig de la digestió (femta) surten del cos.
El múscul elevador de l'anus produeix un angle de 90º entre el recte i l'anus i això produeix la tanca al pas dels excrements, d'un mode similar al plegat d'una mànega. Al procés de la defecació s'incrementa la pressió intrarectal, que omple d'excrements el recte, augmentat per les contraccions dels músculs del pis pelvià i abdominal. Un múscul involuntari, l'esfínter anal intern, juntament amb l'extern, responen a la pressió mitjançant la relaxació, permetent així que la femta pugui entrar al canal anal. Abans de defecar, el relaxament de tots dos esfínters anals junt amb el múscul elevador de l'anus produeix que l'angle entre el recte i anus passi a 15º, el que permet l'evacuació de la femta. Onades peristàltiques empenyen els excrements cap a l'anus.
Bon dia a tots, hui al blog vaig a parlar-vos sobre les malalties que pot transmitir l´aparell digestiu. Gastritis:Es caracteritza per una inflamació en la mucosa de l'estómac, causada per substàncies irritants en els àpats o situacions d'estrès constant. Símptomes de la malaltia serien dolors abdominals, fortes punxades. Altres factors que promouen la gastritis són infeccions per virus o eubacteris, desnutrició, ingesta constant de medicaments i d´alcohol.
Açí hi ha un vídeo de com és cura la gastritis. Colitis:Inflamació de l'intestí gros. Símptomes característics són la diarrea i els dolors abdominals. Un possible factor causal pot ser l'estrès emocional.
Aquest es un vídeo d´un cas de colitis
El pancrees
El pàncrees és un òrganglandular annex del tub digestiu, situat a la cavitat abdominal, amb forma de L apaïsada. Es localitza en posició retroperitonial, limitada per l'estómac al davant, el duodè a la dreta i la melsa a l'esquerra. En quant a l'anatomia
Es divideix en quatre zones:
Cap: porció envoltada pel duodè, a la part descendent del qual s'insereix a través de les papil·les o carúncules. També se l'anomena "pàncrees menor".
Coll: uneix el cap i el cos. Se situa anterior als vasos mesentèrics superiors (artèria i vena), els quals deixen un solc a la cara posterior del pàncrees. La cara anterior del coll es troba adjacent al pílor (porció distal de l'estómac).
Cos: continuació del coll. La part anterior del cos contacta amb la base de l'estómac, mentre que la posterior es relaciona amb l'aorta, l'artèria mesentèrica superior i el ronyó, glàndula suprarenal i vasos renals esquerres.
Cua: passa per davant del ronyó esquerre, relacionant-se amb l'hil esplènic i la flexura còlica esquerra. S'acompanya dels vasos esplènics (artèria i vena) i travessa les capes del lligament espleno-renal, acabant amb un lleu gir superior.
Internament es divideix en:
Conducte pancreàtic (principal) o de Wirsung: comença a la cua i continua fins al cap, on gira inferiorment i es relaciona amb el conducte biliar (colèdoc). La unió d'aquests conductes (ampul·la de Water) dóna lloc a l'ampolla hepatopancreàtica, que desemboca al duodè a través de la carúncula major. Aquesta ampolla està envoltada per l'esfínter d'Oddi, de musculatura llisa, que ajuda a controlar el flux biliar i el de suc pancreàtic cap al duodè. Y la seua funció es la de dur la secrecio pancreàtica de enzimes sintetitzades en els acids del pancrees fins al duodé , pera a que es duga a terme la digestio de l'aliment.
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'obertura corporal per ho ingerixen aliments. , 0 És la primera part del sistema digestiu. La boca s'obri i trobada la faringe. La boca humana està formada pels llavis i fa funcions importants. Mostrades en este vídeo
Bon dia a tots, hui a aquesta entrada volem ensenyar-vos les enfermetats que es poden obtindre a través del esòfag.
Esòfag
El problema més comú amb l'esòfag és la malaltia per reflux gastroesofàgic.Ocorre quan un anell muscular que es troba al final de l'esòfag no tanca adequadament. Això permet que el contingut de l'estómac torne o faça reflux, cap a l'esòfag i l'irrite. Amb el temps, el GERD pot causar-li lesions en l'esòfag. Altres problemes inclouen acidesa i càncer.
El tractament depén del problema. Algunes persones milloren amb medicines sense recepta mèdica o amb canvis en la dieta. Altres, poden necessitar medicines amb recepta o cirurgia.
Aquest es un vídeo sobre el càncer de esòfag.
Estòmac
L'estómac és un òrgan en què s'acumula menjar.
Varia de forma segons l'estat de repleció quantitat de contingut
alimentari present en la cavitat gàstrica , a la qual es troba, habitualment té
forma de J.Consta de diverses parts que són : fundus, cos, antre
i pílor. La seva vora menys extensa esdenomina curvatura menor i l'altra, curvatura major. El càrdies és el límit entre l'esòfag i l'estómac i el pílor és el límit entre l'estómac i l'intestí prim. En un individu mesura aproximadament 25 cm del càrdies al pílor i el diàmetre transvers és de 12 cm.
És l'encarregat de fer la transformació química, ja que els sucs gàstrics transformen el bol alimentari que anteriorment havia estat transformat mecànicament des de la boca. En el seu interior es troben principalment dos tipus de cèl·lules, les cèl·lules parietals, les quals secreten l'àcid clorhídric (HCL) i el factor intrínsec, una glucoproteïna utilitzada en l'absorció de vitamina B12 a l'intestí prim; a més a més conté les cèl·lules principals o Oxíntiques les quals secreten pepsinogen, precursor enzimàtic que s'activa amb l'HCL formant tres pepsines cadascun. La secreció de suc gàstric està regulada tant pel sistema nerviós com el sistema endocrí, procés en què actuen: la gastrina, la colecistocinina (CCK), la secretina i el pèptid inhibidor gàstric (PIG). A l'estómac es realitza la digestió de:
Proteines.
Lípids.
No succeeix la digestió de carbohidrats.
Altres funcions de l'estómac són l'eliminació de la flora bacteriana que ve amb els aliments per acció de l'àcid clorhídric.
El fetge és un òrgan de
l'aparell digestiu i del sistema
metabòlic dels vertebrats.El fetge també juga un
paper important en la síntesi de les proteïnes del plasma i en la desintoxicació de
l'organisme. Avoltes emmagatzema glicogen i participa en la descomposició dels Glòbuls rotjos . Sintetitza bilis. En el fetge s'hi fa
una varietat molt gran de reaccions bioquímiques que requereixen teixits molt especialitzats: entre aquestes
reaccions hi ha la síntesi i la destrucció de tota mena de molècules, la qual
cosa és imprescindible per fer possibles les funcions vitals normals. Aquest òrgan és la glàndula més grossa del cos humà i es troba a
sota del diafragma, a l'hipocondri dret. Es necesita per a viure i no es
pot substituir aquest òrgan. El fetge es regenera
ells soles poc a poc en el cas que hi tingues una lesió
L´imatge no l´he pogut traure en valencia perdoneu-me
Aparell digestiu En l'ésser humà consta dels següents òrgans:
Boca: Conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva els empeny cap a la gola.
Esófag: Serveix de conducte de pas per als aliments entre la gola i l'estómac
Estómac: Tritura i barreja els aliments amb substàncies àcides i digestives anomenades enzims.
Pàncrees: Produeix els enzims que faciliten la transformació dels aliments.
Fetge: Produeix i allibera substàncies digestives a l'intestí prim. També emmagatzema sucres i els allibera a la sang segons les necessitats de l´organisme
Intestí Prim: És un tub llarg i prim, de més de 5 m de longitud. En ell es produeix la major part del procés de la digestió i de l'absorció dels aliments.
Intestí Gros:És un tub ample d'1,5 m de longitud, situat a l abdomen. A través de l'intestí gros s'absorbeix l´aigua i les substàncies químiques útils.
Bon dia a tots en aquesta entrada vaig a fer una xicoteta introducció de l´aparell digestiu
L´ aparell digestiu
es el sistema d´organs que transforma els aliments en substancies simples amb
el proces al qui se li reconeix com “La digestió”,aquest proces absorbeix
substancies y les utilitza obtenin energía i el manteniment del cos
Imatge de les parts del aparell digestiu
Aquestes son les parts
que formen l´aparell digestiu
Gracies un salut
Video d'introduccio al nostre blog
L'aparell digestíu
L'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.