L´APARELL DIGESTIU
Bon dia en aquesta entra he posat una presentació
L´aparell digestiu from dtors
martes, 27 de mayo de 2014
El tub digestiu i les seues capes
Bon día a tots hui, anem a parlar sobre el tub digestiu i les seues capes corresponents.
Tub digestiu
Tub digestiu
- La capa interna o mucosa: Secreta sucs digestius i un mos que protegeix la superfície.
- La capa muscular: Té fibres de contracció involuntària disposades en sentit circular i longitudinal que produeixen els moviments peristàltics.
- Diverses capes amb diversos nervis: Que controlen el moviment dels aliments al llarg del tub.
Anatomia i fisiologia
L'aparell digestiu és un tub llarg, amb importants glàndules associades. La seva funció és la transformació de les grans i complexes molècules dels aliments en substàncies simples i fàcilment utilitzables per l'organisme. Des de la boca fins a l'anus, el tub digestiu mesura uns onze metres de longitud.
A la boca ja comença pròpiament la digestió. Les dents trituren de manera mecànica els aliments, i les secrecions de les glàndules salivals aporten líquids i substàncies que inicien la seva descomposició química; la saliva conté ja enzims que inicien la hidròlisi dels aliments. Després, el bol alimentari travessa la faringe, continua baixant per l'esòfag i arriba fins a l'estómac, que és una bossa muscular amb un volum d'un litre i mig. En condicions normals, la mucosa de l'estómac segrega un potent suc gàstric, i l'aliment és remogut fins a convertir-se en una pasta viscosa anomenada quim.
A la sortida de l'estómac, el tub digestiu es perllonga en l'intestí prim, d'uns cinc metres de llarg, encara que molt replegat sobre si mateix. En la seva primera porció, el duodè, rep les secrecions de les glàndules intestinals, la bilis i els sucs del pàncrees. Totes aquestes secrecions contenen una gran quantitat d'enzims que degraden els aliments i els transformen en substàncies simples solubles.
El tub digestiu continua amb la part anomenada intestí gros, d'una mica més d'un metre i mig de longitud. La seva porció final és el recte, que acaba en l'anus, per on s'evacuen a l'exterior les restes no absorbits dels aliments.
martes, 20 de mayo de 2014
Embriologia
Embriologia
A l'estadi més primitiu del seu desenvolupament, l'aparell digestiu sol dividir en tres parts: l'intestí proximal, l'intestí mitjà i l'intestí distal.
L'intestí proximal: dóna lloc a l'esòfag, l'estómac, la meitat proximal del duodè, el fetge i el pàncrees.
L'intestí mitjà: dóna lloc a la meitat distal del duodè, el jejú, l'ili, el cec, l'apèndix i part del còlon.
L'endoderma de l'intestí distal: dóna lloc a la resta del còlon i al recte fins a la línia anus-rectal.
L'intestí gros procedeix embriològicament de la part de la nansa intestinal primitiva que té un menor nombre de replecs. En completar l'intestí un gir positiu de 270° (contrari a les agulles del rellotge) al voltant de l'eix de l'artèria mesentèrica superior, el començament de l'intestí gros es troba la fossa ilíaca dreta. Tenint en compte que existeix un punt fix, la cloaca primitiva que posteriorment originarà l'anus, el recorregut que fa l'intestí primitiu dibuixa perfectament el futur marc còlic de l'adult. El marc còlic enquadra les nanses del jejú i l'ili, que tenen una situació inframesocòlica.
En aquest estadi embrionari, el tub digestiu està envoltat pel mesenteri. El mesenteri ventral degenera durant el desenvolupament excepte en l'intestí proximal. El mesenteri dorsal està format per una doble capa de mesoteli que suspèn l'aparell digestiu. Una capa de mesoteli s'alinea amb la cavitat celoma (la futura cavitat peritoneal) formant el peritoneu parietal, que s'alinea amb la somatopleura i el peritoneu visceral, alineat amb l'esplacnopleura es a dir paret de l'aparell digestiu composta de mucosa, submucosa i dues làmines de múscul
A l'estadi més primitiu del seu desenvolupament, l'aparell digestiu sol dividir en tres parts: l'intestí proximal, l'intestí mitjà i l'intestí distal.
L'intestí proximal: dóna lloc a l'esòfag, l'estómac, la meitat proximal del duodè, el fetge i el pàncrees.
L'intestí mitjà: dóna lloc a la meitat distal del duodè, el jejú, l'ili, el cec, l'apèndix i part del còlon.
L'endoderma de l'intestí distal: dóna lloc a la resta del còlon i al recte fins a la línia anus-rectal.
L'intestí gros procedeix embriològicament de la part de la nansa intestinal primitiva que té un menor nombre de replecs. En completar l'intestí un gir positiu de 270° (contrari a les agulles del rellotge) al voltant de l'eix de l'artèria mesentèrica superior, el començament de l'intestí gros es troba la fossa ilíaca dreta. Tenint en compte que existeix un punt fix, la cloaca primitiva que posteriorment originarà l'anus, el recorregut que fa l'intestí primitiu dibuixa perfectament el futur marc còlic de l'adult. El marc còlic enquadra les nanses del jejú i l'ili, que tenen una situació inframesocòlica.
En aquest estadi embrionari, el tub digestiu està envoltat pel mesenteri. El mesenteri ventral degenera durant el desenvolupament excepte en l'intestí proximal. El mesenteri dorsal està format per una doble capa de mesoteli que suspèn l'aparell digestiu. Una capa de mesoteli s'alinea amb la cavitat celoma (la futura cavitat peritoneal) formant el peritoneu parietal, que s'alinea amb la somatopleura i el peritoneu visceral, alineat amb l'esplacnopleura es a dir paret de l'aparell digestiu composta de mucosa, submucosa i dues làmines de múscul
Immunologia
Bon dia a tots, hui anem a parlar sobre la immunología.
Immunologia
El tracte gastrointestinal és també una part important del sistema immunitari. Es calcula que l'àrea superficial de tot el tracte gastrointestinal és equivalent a la d'un camp de futbol i per això el sistema immunitari requereix un treball molt important per evitar que els agents patògens entrin en contacte amb la sang i la limfa. El pH extremadament baix de l'estómac és fatal per a la majoria de microorganismes que hi entren. Igualment les de l'aparell contenen anticossos immunoglobulina A que neutralitzen la majoria d'aquests patògens.
Ací vos deixe una imatge sobre l´estructura d´una
immunoglobulina A.
Immunologia
El tracte gastrointestinal és també una part important del sistema immunitari. Es calcula que l'àrea superficial de tot el tracte gastrointestinal és equivalent a la d'un camp de futbol i per això el sistema immunitari requereix un treball molt important per evitar que els agents patògens entrin en contacte amb la sang i la limfa. El pH extremadament baix de l'estómac és fatal per a la majoria de microorganismes que hi entren. Igualment les de l'aparell contenen anticossos immunoglobulina A que neutralitzen la majoria d'aquests patògens.
Ací vos deixe una imatge sobre l´estructura d´una
immunoglobulina A.
Malalaties de l'aparell digesitu
L'aparell digestiu és un sistema fonamental dins del nostre cos, ja que amb base en aquest podem desenvolupar, aprofitar, assimilar i processar tots els nostres aliments des de la boca fins a l'anus. Les malalties del sistema digestiu tenen com algunes de les principals causes l'alimentació i les infeccions. Quan succeeix alguna anomalia pot estar relacionada amb la manca d'higiene i el tipus de dieta. Entre algunes de les malalties, es pot citar:
- Gastritis. Es caracteritza per una inflamació en la mucosa de l'estómac, causada per substàncies irritants en els àpats o situacions d'estrès constant. Símptomes de la malaltia serien dolors abdominals, fortes punxades. Altres factors que promouen la gastritis són infeccions per virus o eubacteris, desnutrició, ingesta constant demedicaments i d'alcohol.
- Colitis. Inflamació de l'intestí gros. Símptomes característics són la diarrea i els dolors abdominals. Un possible factor causal pot ser l'estrès emocional.
- Síndrome del còlon irritable (còlon espàstica). Es caracteritza per símptomes com diarrea, restrenyiment i dolor abdominal. S'associa a estats d'estrès i ansietat.
- El càncer oral, d'esòfag, d'estómac, de pàncrees, de fetge, d'intestí prim, d'intestí gros i de recte.
- L'anorèxia: L'anorèxia és un trastorn alimentari pr aprimar-se.
- La bulímia: és un trastorn de comportament alimentari (TCA) d'origen nerviós en el qual la persona nosicològic, que es caracteritza per una distorsió de la pròpia imatge, fent així que la persona deixi d'alimentar-se pe té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d'això.
- Úlcera pèptica o úlcera gastroduodenal, és una nafra en el revestiment de l'estómac (úlcera gàstrica) o el duodè (úlcera duodenal). Una causa de l'úlcera pèptica és una infecció per Helicobacter pylori, però algunes úlceres són causades per l'ús perllongat d'antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs), principalment l'àcid acetilsalicíli.
El seguent video esta en castella no he pogut trobar ningun mes.
martes, 13 de mayo de 2014
La melsa
LA MELSA
La melsa, per les seves principals funcions podria ser un organ del aparell circulatori, però al tindre gran capacitat d'absorció dels nutrients per la via sanguínia, es pot incluir a les glàndules annexes de l'aparell digestiu. La seva mida depèn de la quantitat de sang que continga. Està situada a la part esquerra superior de l'abdomen, per darrere de l'estómac i just per sota del diafragma. En condicions normals,És l'òrgan més gran derivat del mesènquima. Està format per masses de teixit limfoide d'aspecte granular situat al voltant de venes i artèries.
La melsa te 3 lligaments citats acontinuació
-Lligament gastroesplènic: Connecta l'estómac amb la melsa.0
-Lligament esplenorenal: Connecta la melsa amb el ronyó.
-Lligament frenocòlic: Connecta l'angle esplènic del còlon amb el diafragma. El centre connecta amb la melsa
La melsa esta colorejada de Grog
Suscribirse a:
Entradas (Atom)